Pensament computacional

Article de la categoria Psicologia
DES
20
2016

Quan es fa programació es posa en marxa un tipus de pensament lògic que es pot denominar computacional. Es basa en la seva rigidesa, en l’obligatorietat de no deixar possibles situacions sense resposta prevista, en reduir al mínim l’ambigüitat. D’alguna manera has de posar-te en la perspectiva d’un ordinador que no dóna res per sobreentès ni deixa espai per la improvització. “Pensar” com un ordinador representa un treball intel·lectual molt gran perquè normalment has de desaprendre, trecar momentàniament amb esquemes molt ben fixats, fer líquida la teva ment cristalitzada. Aquí ve, per altra banda, el seu gran interès. És per això que em vaig llençar a la bogeria d’ensenyar programació als meus alumnes: tant nens i nenes com persones grans. Normalment fem tasques multimèdies amb fotos, dibuixos i música (alguna vegada també vídeo). La idea ara és fer un treball final on el resultat sigui un petit joc educatiu. D’aquesta manera treballarem tant la part tècnica com mental del que representa crear videojocs. Per aconseguir-ho, òbviament, cal rebaixar molt les pretensions, però comencem a tenir resultats interessants. I donat que fem productes finals per a què altres persones se’n puguin beneficiar, al final estem realitzant un treball comunitari, crec jo, molt interessant.

De moment, he realitzat aquest primer article on explico la meva experiència en unes dinàmiques per a iniciar la gent en aquest món de la programació:

Dinàmiques amb programació, robòtica i electrònica

És la vegada que més m’ha costat categoritzar un article. La informàtica i la psicologia són dos disciplines que, encara que puguin tenir punts de relació, són diferents. Aquest treball està justament al mig de totes dues.