I per descomptat, el 15m

Article de la categoria Opinió
MAI
28
2011

Com moltes altres persones he quedat profundament commogut en veure com anava emergint la anomenada “spanishrevolution”, en una fita social que forma ja part de la nostra #Història. Rellegint els meus escrits veig que pot semblar que l’estava predient. Res més allunyat de la realitat: m’ha sorprès com a la majoria. Crec que les meves idees anaven més en la línia del desig, de la necessitat que al meu entendre la #Societat anava tenint, que no en el descobriment d’una revolució incipient. Rellegint a Juan Freire, per exemple, sí que veig frases premoditòrias:

I d’on ve tot això? La meva opinió sobre tot el que he anat llegint i aprenent és la següent:

La circumstància: El gran crisi econòmica

La gent està més crispada que mai i té motius per a la queixa. Malgrat el que puguin pensar els marxistes més convençuts, el treball, al voltant del qual el comunisme volia fer girar tota la nostra vida t’aliena, t’hipnotitza, t’acomoda i aconsegueix absorbir-te tant que al final no tens més pensaments ni més temes de conversa que les vicissituds del teu entorn laboral. Ara hi ha molta gent sense feina. Això porta a què molts tinguin una cosa molt valuosa: temps, per pensar i per actuar.

El facilitador: Internet

La gent està més connectada que mai, la informació viatja a temps real a qualsevol part del món, la comunicació és molt fàcil, molt ràpida i massiva. Qui vol es pot assabentar de quasi tot. I en concret, els gestors de xarxes socials (en especial, Twitter, Facebook i la incipient Lorea), han permès l’organització de grans grups a la velocitat del llampec.

El detonant: La llei Sinde

Quan una llei absurda, inútil i injusta com la que pretenia restar drets civils en pro de circumstàncies de favor per unes poques multinacionals de la indústria cultural, de la nit al matí s’aprova, quan semblava moribunda, comences a dubtar sobre la puresa del sistema. A poc a poc comences a veure fils de titella i mans negres (no ho dic per Barack Obama ;D) que mouen el teatre de la nostra civilització al seu caprici i antull. Va ser llavors quan van emergir moviments com Democràcia Reial Ja o No els votis, a favor de la pluralitat #Política i en contra dels abusos de poder de determinats partits polítics majoritaris.

L’experiència: La primavera àrab

Tunísia i Egipte van mostrar el camí a seguir perquè la ciutadania pogués ser respectada com el que és, almenys en un estat democràtic: la sobirana. A Occident hem après com es fan les coses per arreglar problemes de pes al nostre país. Allà feien falta canvis importants, ja que ni tan sols gaudien d’un estat democràtic i lliure. I els líders principals han hagut de dimitir ja que no tenien la simpatia del poble, que els veia com dictadors. Aquí tenim tot un seguit de drets garantits, però tot i així la lluita és necessària.

L’oportunitat: Les eleccions

A Espanya, el 2011, passaran dues de les grans “festes de la democràcia”: les eleccions municipals (aquest passat 22 de maig) i les generals (per a finals d’any). És el moment en què la classe política es recorda de la ciutadania. Ara estan més atents que mai al que puguem necessitar i alhora estan més temorosos d’actuar en contra nostra.

Epíleg a manera de conclusió

“El 15m és conseqüència, entre altres coses, del #Programari_lliure”

És una opinió molt personal i agosarada, però crec que el que estem vivint no és més que la conseqüència del nostre avanç tecnològic. Molts informàtics ho van veure clar des del principi, en comprovar com era de fàcil replicar el producte d’un altre. El món científic deixa clar que el treball conjunt i l’aportació de moltes mans i molts caps millora el coneixement aconseguit i els resultats en aplicar-lo són molt més bons. A més, ja des de les inicis d’Internet en el CERN, l’any 1991, Tim Berners-Lee i els seus col·legues sabien que tenien entre mans la millor eina de comunicació mai creada per l’home. La cultura es va trobar un oceà digital davant el qual navegar i es va anar estenent a la resta de parcel·les de la societat. Llavors es va liberalitzar, es va tornar democràtica i això porta a que la nostra manera d’organitzar-nos només pugui ser lliure i horitzontal.

“El 15m és consecuancia, entre altres coses, de la nostra bona educació”

De petits ens van ensenyar a compartir, a respectar els torns, a escoltar els altres, a ser tranquils i no exaltats amb qualsevol cosa, a no perdre les formes, que amb la violència no s’aconsegueixen les coses. He criticat molt a aquesta societat nostra en la que falta el respecte i l’#Educació. Corregeixo llavors. Potser no apliquem les coses que sabem, però tenim un sistema social per a l’educació molt bo, perquè com es demostra en les diferents acampades, la gent, “fins i tot la gent jove”, sap viure en societat, de forma madura i respectuosa. Estem molt ben educats, encara que ens entossudim a no demostrar-ho.

“El 15m va de participar, va de democràcia”

Per alguns el 15m és una oportunitat per delinqüents, vagabunds, “gos-flautes” (curiosa expressió lligada per sempre al moviment). Sí, però la majoria de persones que estan darrere són persones comunes, polides, educades, fins i tot algunes formen part de cossos de seguretat, tenen feina i un nivell acadèmic superior. Hi ha joves i ancians, hi ha autòctons i immigrants. Els que ho vanalitzen o ho critiquen demostren de forma patètica el seu conformisme, o pitjor, la seva simpatia per les dictadures. Crec que no és una qüestió d’esquerres o de dretes, ningú les vol, no? Aquest moviment no és de ningú ni per a ningú. És de tots i per a tots. És molt difícil fer en poc temps un sistema diferent d’organitzar les societats. Però potser, només potser, les macroestructures que tenim muntades per considerar-nos civilitzats ja no siguin tan necessàries i tot pugui ser molt més senzill. No parlis del 15m en tercera persona, perquè t’afecta a tu personalment. No t’ho miris de lluny. No és tan difícil entendre-ho. Encara que estiguis en contra, participa. D’això va el moviment.