Un futur envoltats de robots

Article de la categoria Opinió
FEB
28
2017

Molt s’està parlant en les últimes setmanes sobre el paper que comencen a jugar els robots en la nostra societat i sobre les repercussions futures de la seva implantació en pràcticament tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. La humanitat ha anat generant tecnologia per fer més fàcil i còmoda la vida. Però el principal avantatge és sens dubte el guany en temps. Aquest excedent de temps ha sorgit en reduir moltíssim la dedicació a la subsistència: cal menys treball per aconseguir fins i tot més menjar i benestar. A dia d’avui, excepte per malalties i accidents, la vida està assegurada fins als 80 anys de mitjana, de manera que també es guanya temps a força d’allargar l’esperança i la qualitat de vida. I aquest excedent ho hem invertit sobretot en crear més tecnologia. És tant el temps lliure que tenim actualment que l’entreteniment s’ha convertit en una de les principals indústries de la nostra societat. Les màquina i els robots han servit per fer més ràpid certes operacions que eren llargues, dures, difícils i perilloses per a les persones. Si en el futur la implantació de màquines robotitzades es torna massiva, l’ésser humà serà ric en comoditat i sobretot en temps. Però llavors, a part de a entretenir-nos a què més ens dedicarem? Hi haurà poc a res de temps per al treball. És sostenible una societat on la classe treballadora siguin màquines?

Treball

Aquest és el primer repte que es planteja davant la imminent invasió de robots que patirem: el treball. ¿Trauran llocs de treball els robots? Per descomptat que si. Com sempre ho han fet les màquines. De totes maneres no veig possible, almenys a curt termini, una substitució absoluta de professionals per robots. Hi ha molts treballs en els quals faran falta persones fins que els robots disposin d’una intel·ligència igual a la humana. Però d’altra banda, es crearan nous llocs de treball, relacionats amb la robòtica, la seva creació, implementació, manteniment, … Tot i així ¿compensarà aquesta creació de nous llocs de treball amb tots els llocs de treball que es van a destruir? Em temo que no. Llavors què fem?

Una possibilitat, que per cert ja es porta temps estudiant, és tornar a reduir la jornada laboral completa, per exemple a sis o quatre hores. ¿Es generarien més llocs de treball o simplement es dividiria a la meitat el poder adquisitiu dels treballadors? Depèn de com s’adeqüen persones, empreses i mercats. Si el preu de la vida s’adapta a aquesta nova situació tot seria viable. Però novament hem d’estar previnguts per si de cas no és així. I tots temem que no ho sigui. Com es podrien nodrir els estats si ingressessin menys diners dels ciutadans a causa de la seva menor salari? Potser les empreses amb més robotització hauria de pagar més impostos. Encara que els robots no cobrin potser s’hauria de “cotitzar” per ells. Un major repartiment de la riquesa seria la idea, tot i que els rics no estarien d’acord com no ho estan ja avui dia. Hem de buscar i anticipar la fórmula per quan arribi aquest moment. Els problemes econòmics han estat solucionats per la humanitat sempre de la mateixa manera: guerra. Un futur així ens ahugura d’entrada una situació de desigualtat econòmica extrema, on només uns pocs viuran amb comoditat a costa d’una immensa majoria. Això generarà pobresa, misèria i violència. Potser la nostra actual escala de valors, més humanitzats, ens porti simplement a controls globals de natalitat.

Justícia i legalitat

S’estan començant a fabricar cotxes que condueixen sols. Si tenen un accident, de qui és la culpa? Un problema legal similar ens trobarem amb els robots que fiquem a casa. Imaginem un robot cuidador de nens que, pel motiu que sigui, cometi un error fatal en la seva tasca. A part de la vida perduda, ¿es poden demanar responsabilitats? Segurament aquest model de robot seria tret del mercat, amb la corresponent pèrdua econòmica per part del fabricant, que podria tornar-se també fatal a causa de la manca de confiança que la gent tindria en una empresa que de tant en tant crea robots assassins. Potser els errors es tornin mínims davant empreses que no s’atreveixin a treure al mercat cap producte que tingui més d’un 0.001% de probabilitat de generar el més petit error. El risc zero per accident davant l’ús de màquines no existeix i no s’eliminarà tampoc en el futur. Per tant, haurem d’assumir en cada cas què genera menys mortaldat, si la màquina o la persona.

Filosofia

Arthur C. Clarke, en la seva novel·la “Càntics d’una llunyana Terra”, parla molt breument de la possibilitat que l’evolució final de qualsevol civilització sigui un món ple de màquines sense gairebé vida humana. En una situació així aquestes màquines podrien decidir eliminar l’oxigen del planeta per lliurar-se del deteriorament per oxidació que els seus cossos metàl·lics experimentarien amb el pas del temps. Més enllà de ideacions apocalíptiques de tipus “Matrix”, la pregunta és que si els robots substitueixen totes les parcel·les d’activitat humanes per a què serveix la nostra vida. És el nostre destí ser una civilització addicta a l’entreteniment per no tenir res a fer? Perquè comencen a aparèixer robots que fins i tot fan art, presenten programes de televisió o són capaços de recitar contes una i altra vegada sense cansar-se. ¿També hi haurà robots que generin coneixement? Llavors per què servirem els homes i les dones?

En conclusió, no es tracta de posar-li obstacles als avenços de la tecnologia, però sí de fer reflexions crítiques des de l’ètica i la sensatesa per reconduir o fins i tot frenar aquesta evolució si fes falta. Així que no tinguis pressa a llençar a les escombraries teu robot Rumba. Deixa-li que segueixi netejant el terra de casa teva sense més intel·ligència que la que li proporcionen uns quants algoritmes. No et deixarà sense feina. No sap fer res més ni mai ho sabrà. D’altra banda la solució a la humanitat no vindrà mai des d’una màquina o un robot. Per més que construïm coses per fer una vida més meravellosa, sempre hi haurà un ésser humà disposat a malmetre-nos-la.