Punts o Centres

Article de la categoria Opinió
GEN
29
2010

Sovint els #Telecentres tenen la nomenclatura “Punt”, per indicar que és un lloc d’accès a les tecnologies digitals, de trobada social, d’inici d’activitats de tipus comunitari,… No només passa a la Xarxa Òmnia, composta de Punts Òmnia, sinó també a la Xarxa PuntTic, i per exemple, a la ciutat de Barcelona, amb els Punts Multimèdia del districte de Sants-Montjuïc. En una de les jornades de la Internet Social, promogudes per la Generalitat de Catalunya i que d’alguna manera suposen la trobada anual dels diferents tècnics dels telecentres de la Xarxa Òmnia – PuntTic ens van regalar el llibre Suturando la brecha digital. Es tracta del treball final d’un projecte coordinat per Gabriel Rissola que vol estudiar quin és l’impacte que els telecentres europeus tenen en la societat i si aconsegueixen assolir els seus objectius d’inclusió de les persones en l’anomenada Societat del Coneixement, tot i respectant les seves necessitats i la seva diversitat. Hi ha moltes coses interessants al llibre (com una relació de bones pràctiques dutes a termes en diferents països), però ara em vull fixar només en una qüestió.

Una de les lliçons més interessants del treball que he trobat és la diferència del que anomenen PAPI (Punts d’Accès Públic a Internet) i CAPI (Centres d’Accès Públic a Internet). La diferència radica en què els Punts són aquells telecentres a on la gent (els usuaris) disposen lliurement (no sempre de forma gratuïta) de màquines informàtiques amb accès a Internet, sense el suport estable d’una persona (tècnica) que els acompanyi i els ajudi. Seria el cas de moltes biblioteques, estacions de trens o fins i tot aeroports. En canvi, per Centre hem d’entendre aquells telecentres dirigits per un tècnic que no només acompanya l’usuari, sinó que estudia l’entorn en el que es troba l’espai, el dinamitza, i planteja les activitats més adients per tal d’assolir uns objectius (generalment de tipus comunitari) i aconseguir així una millora en la qualitat social del territori en el que s’inscriu.

Resulta curiós que després d’alguns anys de la publicació d’aquest llibre (2007), encara en les xarxes de telecentres esmentades es continui parlant de Punts quan està clar que haurien de ser Centres. A vegades et regalen llibres perquè qui ho fa, l’ha llegit, l’ha agradat i et proposa la seva lectura perquè creu que t’agradarà. Però en aquesta ocasió sembla que ens l’han regalat per a què el llegim nosaltres, ja que ells no se l’han llegit.