A la seva imatge i semblança

Article de la categoria Opinió
ABR
30
2017

Darrerament m’estic documentat bastant sobre els nadius nord-americans (sí, aquests que sempre hem anomenat indis) per a un projecte del que espero poder parlar aviat. Tot i la multitud de tribus que hi va haver abans de l’arribada de l’home blanc, amb les seves diferents cultures, economies, formes d’organització, llengua, etc … hi ha nexes en comú que les uneixen en forma del gran poble unit que mai van ser . La seva espiritualitat es pot resumir de manera conjunta. Tot i creure en diferents deïtats, totes elles eren l’expressió concreta d’un Déu superior únic. La naturalesa no era sinó novament l’expressió material d’aquesta força creadora. Però a diferència de nosaltres els occidentals, mai van veure a aquest Déu amb forma de persona. Tenien molt clar que es tractava més aviat d’una força universal, d’alguna cosa dotada de pura energia. El seu Déu no els va fer com el nostre a la seva imatge i semblança.

I això té una importància capdal per marcar la diferència entre aquelles civilitzacions i la nostra. Pensar que estàs fet amb la mateixa aparença que el teu déu superior et fa superb i t’empeny a tractar de dominar completament la natura que t’envolta. Ens fa oblidar els nostres límits i ens fa creure que tenim dret a explotar a la resta dels éssers vius per al nostre únic benefici. Els indis d’Amèrica del Nord es consideraven germans dels animals i les plantes. De fet sovint guanyaven saviesa a força d’observar-los i d’escoltar-los (les seves visions místiques normalment es basaven en missatges que la divinitat els feia arribar a través de determinats animals). D’aquí el profund respecte que sentien cap a la Natura com es pot observar en els innombrables rituals que celebraven en el seu dia a dia. La Mare Terra els havia donat la vida i a Ella li devien tot.

Nosaltres, l’home blanc, hem aconseguit uns nivells tecnològics i socials increïbles que ens situen en un nivell de civilització superior al dels nadius (cal recordar que algunes tribus vivien del pillatge, guerrejaven constantment, feien sacrificis humans i fins i tot van arribar a practicar el canibalisme ritual). Però ha estat a força de negar l’evidència dels nostres límits. Uns límits que mai serem capaços de superar: per més informació que generem, la nostra atenció és limitada; per més espais digitals que confeccionem per augmentar la realitat, la Terra (i molt més l’Univers) sempre serà massa per a nosaltres, i la nostra existència limitada; per més avenços mèdics que aconseguim, la nostra vida és limitada. Haguéssim pogut arribar al moment de desenvolupament que vivim avui amb una filosofia com la índia, basada en la humilitat? És possible que no. Però està clar que quan la seva filosofia de vida, reflectida en multitud de meravelloses sentències, ens admira tant, és perquè veiem amb tristor quant ens hem allunyat d’aquesta unió primordial amb els nostres orígens. Nosaltres hem tractat d’adaptar la realitat a les nostres exigències. Ells van fer a l’inrevés: simplement s’adaptaven en harmonia amb la seva Mare creadora. Així doncs el repte és aconseguir avenços, tecnològics i socials, sense perdre de vista el major llegat de la religiositat dels indis nord-americans: el respecte per la vida mateixa.