17-08-2017

Article de la categoria Opinió
AGO
19
2017

(Foto de portada: Col·lectiu EMMA)

Els nostres pitjors presagis s’han complert i aquests maleïts terroristes que s’escuden en la bandera de l’Islam han vingut a casa meva per assassinar. Els meus més sinceres condolences a les famílies que queden trencades després dels atemptats i sobretot a aquells que van a viure a partir d’ara amb la ferida oberta per sempre tant en el seu ésser físic com amb l’angoixant i dolorós record de les escenes dantesques que els va tocar presenciar aquell dia.

I com ha passat moltes vegades, lamentablement, en aquest tipus de situacions no tothom va estar a l’altura. Hi ha moltes coses que criticar d’aquell dia. D’una banda, em van arribar infinitat de missatges suplicant que no compartissin imatges de les víctimes. Tothom posseeix dispositius mòbils amb els quals fer una crònica fidedigna del que ha passat. Aquesta bé que estiguem informats en tot moment del que passa, tant el bo com el dolent. Però sé que molta gent es va preocupar abans de captar les millors imatges que d’ajudar els ferits. I això no està bé. D’altra banda, la gola per notícies fresques i la desmesurada necessitat de protagonisme de qui les anuncia portar al odiós fenomen del rumor que des del meu punt de vista és l’alcohol de la informació: molesta, entorpeix, distorsiona i torna maldestre a la gent. Quina quantitat de soroll van generar els atemptats!

En aquest sentit crec que cal assenyalar amb el dit a tots aquells que van generar aquests problemes ja que en una situació tan crítica com la viscuda llavors, tot el que no sigui ajudar suposa molestar i per tant, de vegades la millor ajuda és mantenir-se al marge i no intervenir. Especialment vull manifestar el meu malestar pels mitjans de comunicació. Es van mostrar maldestres i antiquats. Quan passa una cosa així la programació es paralitza i tots els canals de televisió i ràdio fan programes especials de temps indefinit per estar parlant tota l’estona del que ha passat. Sé que és molt difícil fer un programa així perquè al final les notícies són les que són i cal repetir-se fins a la sacietat. Però precisament per això considero que no s’haurien de fer aquests programes. Al final la necessitat d’omplir de contingut aquests espais porta al fet que els mateixos mitjans, professionals de la informació i la comunicació, s’empassin completament els rumors que es van deixant anar a discreció i el que és pitjor, facilitar la seva transmissió d’una manera superlativa. Un exemple, l’atrinxerament en un restaurant que mai va existir (tuit dels Mossos d’Esquadra). Els mitjans de comunicació tenen l’obligació avui més que mai de filtrar bé la informació, de buscar correctament la font i de no deixar passar, fins i tot desmentir, tot allò que no es pugui corroborar. Treball científic que no es produeix com lamentablement seguim comprovant. A part d’això, es puguin donar talls informatius, posar missatges destacats a la part inferior de la pantalla, recordar telèfons d’emergència. La tasca dels periodistes és importantíssima per controlar el flux d’informació oficial, però en aquest cas a mi em va resultar només útil seguir directament els comentaris de les forces de seguretat.

Molt trist també que s’usi l’atemptat com a arma llancívola per seguir amb lluites internes. En ple procés independentista hem presenciat no molts comentaris però si més dels desitjats criticant l’ús de la llengua catalana argumentat que així no s’entenien bé el que succeïa, que sí que els cossos de seguretat estatals no estaven fent bé la seva feina però els catalans sí , fins i tot comentaris fora de lloc i mesquins en mode d ‘ “humor negre”. ¿Tant costa fer servir un traductor? Has de omplir de notificacions del compte dels Mossos exigint parlar en la llengua de l’imperi perquè quan algú els demani per alguna cosa important (informació valuosa, sol·licitud de telèfons d’emergència, …) els seus missatges es perdin entre tant comentari inútil? És que poden cossos de seguretat autonòmics gestionar sols un problema d’aquesta magnitud? No han fet res ni Policia Nacional ni Guàrdia Civil? En una paraula: vergonya.

Aquests successos treuen però el pitjor i el millor de nosaltres mateixos. Del costat positiu la meva admiració per la gent que el primer que va fer va ser preocupar-se per les víctimes, pels taxistes que van evacuar a la gent d’allà sense cobrar res, als veïns que van anar a les zones col·lapsades de trànsit pels controls que hi va haver a les entrades de la ciutat per repartir aigua i una mica de menjar als conductors que es van quedar atrapats en ells, i sobretot, als nostres cossos de seguretat i de salut: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil, SAMUR , … moltes gràcies a tots ells. La seva actuació conjunta, coordinada, va ser excel·lent. Que no facin falta tragèdies com aquesta per adonar-nos que es juguen la vida per nosaltres cada dia. Gràcies a vosaltres jo “no tinc por”.

Dedicat al meu amic Yoni que aquell dia va haver de treure l’heroi que porta dins.